TREBALL DE RECERCA · 2026–2027
CIÈNCIA · ALIMENTACIÓ · EXPERIMENTACIÓ

La conservació
dels aliments

Influència de les condicions ambientals i dels sistemes de protecció

Què passa amb els aliments quan canvien la temperatura, la humitat, la llum o l'envàs? Una investigació a través de quatre experiments reals.

ELABORAT PERMaría Flores · Berta Pleguezuelos
Jonathan Heredia · Arnau Gámez
INS Puig de la Creu · Tutor: Francesc Xavier Martín
Aliments i diferents sistemes de conservació: poma, pa, conserva i peix
01 — 04Del laboratori a la vida quotidiana
🌡️ Temperatura
🌿 Conservació
04 experiments03 factors ambientals clau01 pregunta de recerca
01 · El projecte

La nostra pregunta de recerca

Com influeixen les condicions ambientals en què guardem els aliments i els sistemes que fem servir per protegir-los en els canvis observables que experimenten al llarg del temps?

TemperaturaRefrigeració, congelació i diferències entre ambients.
Humitat i llumDeshidratació, textura, germinació i exposició solar.
ProteccióEnvasos, hermeticitat i materials reflectors.
02 · Marc teòric

Què fa que un aliment es conservi?

FredLa refrigeració alenteix l'alteració; la congelació frena la multiplicació microbiana, però no esterilitza.
Aigua disponibleLa humitat ambiental i l'activitat de l'aigua són conceptes diferents i condicionen els canvis dels aliments.
EnvasamentLa protecció davant l'aire, el vapor d'aigua i la llum influeix en l'estabilitat del producte.

Important: l'absència de floridura o mala olor no garanteix que un aliment sigui segur per consumir.

03 · Part experimental

Quatre experiments, quatre perspectives

01

Conservació en una casa cova

L'objectiu d'aquest experiment és comparar l'evolució física i organolèptica de tres aliments (patata, poma i pa) situats en tres espais amb diferent profunditat dins d'una casa cova de Villanueva de las Torres (Granada), i relacionar els canvis observats amb la temperatura i la humitat relativa registrades durant 34 dies.

H1: La poma perdrà turgència abans a la zona més exterior (E1, més càlida i seca) que a la zona intermèdia (E2) i a la profunda (E3).

H2: El pa desenvoluparà floridura visible a la zona més profunda (E3), atès que es preveu una humitat relativa més elevada i absència de ventilació directa.

H3: La patata germinarà (emetent el primer brot) abans a la zona més profunda (E3) a causa de la foscor permanent i la major humitat ambiental.

Infografia · Conservació en una casa cova

Infografia · Conservació en una casa cova
Disseny de l’experiment: tres zones de profunditat diferent i seguiment de la poma, la patata i el pa.

Fotografies comparatives

Fotografies comparatives
Observació visual de les mostres al final dels 34 dies; les fotografies no permeten mesurar la fermesa ni la pèrdua de massa.

Gràfiques de temperatura i humitat

Gràfiques de temperatura i humitat
Evolució de la temperatura i la humitat relativa a E1, E2 i E3 durant les 18 observacions.

Primer dia de canvi observat

IndicadorE1 · ExteriorE2 · IntermèdiaE3 · Profunda
Pa · endurimentDia 2Dia 2No anotat
Patata · primer brotDia 8Dia 10Dia 16
Poma · pèrdua de turgènciaDia 6Dia 10Dia 30

Què ens han ensenyat les hipòtesis?

Poma · H1 confirmada en la direcció prevista

H1 (Poma): Es compleix en la direcció prevista. La pèrdua de turgència de la poma es va registrar primer a la zona exterior E1 (dia 6), després a la intermèdia E2 (dia 10) i molt més tard a la profunda E3 (dia 30), fet coherent amb la major temperatura i sequedat de E1.

Pa · H2 no confirmada
Què ens ha ensenyat? Durant els 34 dies no es va observar floridura visible a cap estança. La humitat de l’aire no és el mateix que l’activitat de l’aigua del pa; la temperatura i la presència d’espores també poden influir-hi. Sense mesurar aquests factors no podem explicar-ne la causa amb certesa.

H2 (Pa): Hipòtesi no confirmada. Inicialment vam considerar que la major humitat i la menor ventilació de la zona profunda (E3) afavoririen l’aparició de floridura. Tanmateix, després de 34 dies no vam observar floridura visible en cap de les tres estances. En canvi, el pa es va endurir el dia 2 a E1 i E2, mentre que a E3 no es va anotar aquest canvi. Aquest resultat ens ha permès comprendre que la humitat ambiental, per si sola, no permet predir l’aparició de floridura: també hi poden intervenir la disponibilitat d’aigua dins de l’aliment (activitat de l’aigua), la temperatura i la presència d’espores. Com que no vam mesurar tots aquests factors, no podem determinar per què no va aparèixer floridura visible, però sí constatar que la predicció inicial no es va complir.

Patata · H3 no confirmada
Predicció i observació: es preveia una brotació més primerenca a E3, però el primer brot es va observar a E1 el dia 8, a E2 el dia 10 i a E3 el dia 16. La foscor no implica necessàriament una brotació més ràpida; la temperatura podria haver influït, sense que es pugui aïllar la causa.

H3 (Patata): Hipòtesi no confirmada. Inicialment vam plantejar que la patata brotaria abans a la zona més profunda (E3), perquè consideràvem que la foscor permanent i la major humitat ambiental afavoririen la germinació. Tanmateix, els resultats van mostrar el contrari: el primer brot es va observar a E1 el dia 8, a E2 el dia 10 i a E3 el dia 16. Aquest resultat ens ha permès comprendre que la foscor no implica necessàriament una brotació més primerenca. La temperatura també influeix en aquest procés i, en determinades condicions, pot afavorir que els brots apareguin abans. En el nostre experiment, les temperatures més elevades d’E1 podrien explicar la brotació més primerenca. No obstant això, com que la temperatura, la humitat, la llum i la ventilació variaven simultàniament, no podem determinar amb certesa quin factor va ser el responsable principal.

02

Conservació de les llaminadures

L'objectiu d'aquest experiment és avaluar com canvien l'aspecte visual, la textura, la sensació superficial i l'olor de les llaminadures de gelatina al llarg de 28 dies segons el tipus d'envàs i l'exposició a la llum i la temperatura.

D'acord amb la Hipòtesi específica 2, preveiem que les mostres exposades a la radiació solar directa experimentaran un deteriorament més ràpid que les conservades a les fosques, i que els recipients tancats preservaran millor les propietats inicials que les mostres deixades a l'aire lliure. En interpretar els resultats tindrem en compte que el material del recipient (vidre, plàstic o paper d'alumini), la il·luminació i la temperatura varien conjuntament segons la ubicació.

Es van preparar set grups experimentals (A–G) amb llaminadures homogènies d'un mateix lot comercial, sotmesos a observació durant 28 dies:

La variable independent és el sistema de conservació (combinació d'envàs i ambient). Les variables dependents es van avaluar mitjançant quatre escales organolèptiques ordenades:

Infografia · Conservació de les llaminadures

Infografia · Conservació de les llaminadures
Set condicions d’envasament i exposició a la llum, amb observacions durant 28 dies.

Gràfiques de l’evolució organolèptica

Gràfiques de l’evolució organolèptica
Resultats de les escales d’aspecte visual, textura, sensació superficial i olor al llarg de l’experiment.

Què ens han ensenyat els resultats?

Hipòtesi específica 2 · Suport parcial
Olor desagradable (puntuació 3):
D i E · Sol
Dia 7
A · Foscor
Dia 21
B · Foscor
Dia 28
Comparació descriptiva dels registres; no demostra per si sola un efecte causal exclusiu de la llum.

La Hipòtesi específica 2 rep un suport parcial. Inicialment vam preveure que les llaminadures protegides de la llum solar directa i conservades en recipients tancats mantindrien millor les seves propietats. Els grups exposats al sol (D i E) van assolir la puntuació màxima d’olor desagradable el dia 7, abans que els seus equivalents conservats a les fosques (A i B, dies 21 i 28). Tanmateix, els canvis de textura no van seguir un patró únic: algunes mostres es van endurir (vidre i alumini), mentre que d’altres es van estovar (plàstic i aire lliure), i la mostra de la nevera es va tornar molt dura. Això ens ha permès comprendre que la conservació no es pot valorar a partir d’un sol indicador: un tractament pot mantenir millor una propietat i alterar-ne una altra. A més, com que les condicions combinaven diversos factors, no podem atribuir els canvis exclusivament a la llum o al material de l’envàs, ni identificar un únic mètode òptim per a tots els indicadors.

03

Peix i manta tèrmica

L'objectiu d'aquest experiment és analitzar l'evolució de la temperatura interna i els signes visibles i olfactius d'alteració del peix fresc embolicat amb una manta tèrmica reflectora en dos entorns contrastats: a l'exterior (exposat a les oscil·lacions ambientals) i a l'interior d'un garatge (protegit del sol directe).

D'acord amb la Hipòtesi específica 3, preveiem que la manta tèrmica esmorteirà els canvis de temperatura del peix durant les primeres hores, especialment a l'interior protegit del sol, però no podrà substituir l'acció conservadora d'una nevera ni d'un congelador.

Es van utilitzar dos lots de sis peixos crus (cinc mostres destinades als controls cada 5 hores i una mostra de reserva per lot), embolicats individualment amb fragments de 30 × 30 cm de manta tèrmica metal·litzada amb la cara daurada orientada cap a l'exterior. El primer lot es va ubicar a l'exterior i el segon lot a l'interior d'un garatge.

Es van registrar la temperatura ambiental (°C), la temperatura interna inicial i final de cada peix (°C), la humitat relativa (%), la massa inicial i final (g), i la presència qualitativa d'olor desagradable i signes visibles de descomposició a les 5, 10, 15, 20 i 25 hores.

Infografia · Peix i manta tèrmica

Infografia · Peix i manta tèrmica
Comparació dels dos entorns de l’experiment: exterior i garatge, amb registres tèrmics i observacions de deteriorament.

Seguretat alimentària: la manta tèrmica no genera fred i no substitueix la refrigeració del peix.

Què ens ha ensenyat el disseny experimental?

Hipòtesi específica 3 · Resultat no concloent

En les condicions de l’assaig, els signes d’alteració es van registrar abans en les mostres de peix situades a l’exterior que en les del garatge. Inicialment vam pensar que la manta tèrmica podria esmorteir les variacions de temperatura, especialment en un espai protegit de la radiació solar. Tanmateix, totes les mostres estaven embolicades amb manta tèrmica, de manera que les diferències observades entre ubicacions no permeten demostrar l’efecte aïllant propi del material. A més, no es va registrar la temperatura ambiental del garatge: les temperatures disponibles en aquest lot corresponen al peix, no a l’aire. Tampoc no es va fer una comparació directa amb mostres refrigerades o congelades ni es van realitzar anàlisis microbiològiques. Aquesta experiència ens ha permès comprendre la importància d’incloure grups de control: per comprovar l’eficàcia d’un material aïllant, cal comparar mostres equivalents amb manta i sense manta en un mateix ambient. Per tant, la Hipòtesi específica 3 continua sent no concloent.

Com milloraríem l’experiment
Proposta de disseny amb quatre grups de control i comparació
Interior / garatge
Amb manta tèrmica
Interior / garatge
Sense manta tèrmica
Exterior
Amb manta tèrmica
Exterior
Sense manta tèrmica
Caldria utilitzar mostres equivalents, registrar la temperatura ambiental i la del peix, i mantenir les mateixes condicions de mesura. És una proposta de millora, no un experiment realitzat.

Per aïllar amb rigor el paper de la manta tèrmica en futures recerques caldria plantejar un disseny factorial amb quatre grups simultanis: (1) peix amb manta tèrmica a l'interior, (2) peix sense manta tèrmica a l'interior, (3) peix amb manta tèrmica a l'exterior i (4) peix sense manta tèrmica a l'exterior.

04

Pollastre, temperatura i aïllament

Aquest quart experiment aplica els conceptes desenvolupats al marc teòric sobre la temperatura i els materials d'envasament a un aliment proteic cuinat d'ús quotidià. L'assaig consisteix a cuinar a la planxa tres tires homogènies de pit de pollastre i conservar-les sota tres combinacions diferents d'envàs i temperatura:

Mostra 2: Desada dins un recipient hermètic de plàstic alimentari (tàper) i conservada al congelador (-18 °C).

Mostra 3: Embolicada amb paper film transparent de polietilè i conservada al congelador (-18 °C).

El mètode del tàper combinat amb congelació ens el va recomanar una persona gran amb àmplia experiència culinària com el sistema domèstic més eficaç per preservar la qualitat de la carn cuinada, mentre que els altres dos corresponen a pràctiques domèstiques molt habituals. L'objectiu és comprovar si aquest mètode aporta avantatges observables respecte a les alternatives convencionals.

Infografia · Pollastre, temperatura i aïllament

Infografia · Pollastre, temperatura i aïllament
Comparació de tres mètodes domèstics: paper d’alumini a la nevera, tàper al congelador i film al congelador.

Què podem concloure del pollastre?

Tàper i congelació · Interpretació prudent

Tàper hermètic + congelador (-18 °C): És la mostra que, segons les observacions qualitatives descrites, presenta un aspecte i una textura aparentment més propers a l’estat inicial un cop descongelada. El tancament del recipient podria limitar la pèrdua d’humitat i l’oxidació, però aquests processos no es van mesurar. El resultat és compatible amb la Hipòtesi específica 4, sense constituir-ne una confirmació causal. Aquest experiment ens ha permès comprendre que un sistema de conservació combina diferents factors i que, per identificar quin és més eficaç, caldria comparar mostres en condicions equivalents, modificant una variable cada vegada. També hem après que un bon aspecte visual no garanteix necessàriament la seguretat microbiològica d’un aliment, ja que no es van fer anàlisis de laboratori.

04 · Demostració

Conserva de préssec

Tres pots amb diferents concentracions de sucre il·lustren el paper del sucre en la reducció de l'activitat de l'aigua. És una demostració visual complementària, no una prova microbiològica.

Infografia · Conserva de préssec

Infografia · Conserva de préssec
Preparació i comparació visual de tres conserves amb diferents quantitats de sucre.

Fotografia de les conserves

Fotografia de les conserves
Pots de conserva de préssec utilitzats com a demostració visual per a l’exposició oral.
05 · Evidències visuals

Fotografies i figures del treball

Recull de les figures originals del treball, agrupades per experiment. Fes clic a qualsevol imatge per ampliar-la.

Objectius, hipòtesis i conclusions: una mirada conjunta

Síntesi visual dels quatre experiments, elaborada a partir de les observacions i de les limitacions identificades al treball.

Infografia de síntesi: objectius, hipòtesis i conclusions dels quatre experiments

Vídeo del projecte

Una mirada audiovisual al treball de recerca sobre la conservació dels aliments.

Fragment 1 de 5

El vídeo està dividit en cinc fragments per facilitar-ne la publicació. En acabar cada fragment, es carrega automàticament el següent.

Vídeo amb música instrumental de fons i sense el so original de la gravació.

06 · Conclusions

Què hem après?

Les condicions ambientals i els sistemes de protecció s'associen amb canvis observables diferents segons l'aliment. No existeix un únic mètode universalment superior.

Casa covaLa poma va perdre turgència més tard a la zona profunda; la patata hi va germinar més tard del previst.
LlaminaduresLa llum i l'envàs afecten l'olor, la textura i l'aspecte, de maneres diferents.
Peix i pollastreEl peix es va alterar abans a l’exterior, però sense un control no podem aïllar l’efecte de la manta. El tàper al congelador va presentar un aspecte favorable, sense demostrar-ne la superioritat causal.

Limitacions de l’estudi. Les conclusions són exploratòries: algunes proves no disposaven de rèpliques ni de controls suficients, i no es van fer anàlisis microbiològiques.